Cada ordre tenia una regla detallada com s’havia d’estructurar i organitzar per ingressar en un ordre religiosos calia jura obediència aquestes regles de alguns ordres determinadament Clausura d’altres l’obligació de manifestar i fins i tot la pobresa adulta
Cada ordre tenia un hàbit que l’identificava a l’edat mitjana més important de
Orde de canonges regulars: formades pels canonges d'una comunitat (una canonja, una catedral, etc.) que observen la vida comunitària i la combinen amb l'ofici clerical. El seu origen està en els capítols catedralicis, on els canonges van formar comunitats vivint junts. Majoritàriament, van seguir la Regla de Sant Agustí.
Monàstics: formades per monjos o monges que viuen en comunitat, separats del món i dedicats al treball per a la pròpia comunitat o l'estudi, la pregària i la vida contemplativa.
Mendicants: completen els vots amb la pobresa corporativa, ja que l'orde tampoc no pot posseir, com a entitat, riqueses. Es dediquen a l'apostolat, la tasca pastoral i d'assistència, deixant la vida contemplativa en un segon pla.
Orde de clergues regulars: formats per clergues, amb l'objectiu de fer apostolat entre els mateixos i assolir la perfecció del ministeri.
A més, es poden considerar com a ordres:
els ordres monàstics de tipus semi eremític: els membres viuen com a eremites, en solitud, la major part del temps i només actuen com a comunitat en alguns moments (oficis comuns, algunes festes, etc.)
els ordres militars: on els membres feien vots religiosos i hi afegien el defensar la fe amb les armes. Són característiques del temps de leso Croades.
