martes, 22 de noviembre de 2016

12. ORDRES RELIGIOSES

.Cada ordre tenía una regla detallada com s’havia d’estructirar i organizar per ingresar en un ordre religiosos calia jurra obdiencia aquestes regles de algunos ordres  determinament Clausura d’altres l’obligació de  menficar i fins i tot la ppbressa abdluta

Cada ordre tenía un hábit que l’indificava a l’edat mitjanan


martes, 15 de noviembre de 2016

13. L' ordre més important de l' edat mitjana


Cada ordre tenia una regla detallada com s’havia d’estructurar i organitzar per ingressar en un ordre religiosos calia jura obediència aquestes regles de alguns ordres  determinadament Clausura d’altres l’obligació de manifestar i fins i tot la pobresa adulta
Cada ordre tenia un hàbit que l’identificava a l’edat mitjana més important de
Orde de canonges regulars: formades pels canonges d'una comunitat (una canonja, una catedral, etc.) que observen la vida comunitària i la combinen amb l'ofici clerical. El seu origen està en els capítols catedralicis, on els canonges van formar comunitats vivint junts. Majoritàriament, van seguir la Regla de Sant Agustí.
Monàstics: formades per monjos o monges que viuen en comunitat, separats del món i dedicats al treball per a la pròpia comunitat o l'estudi, la pregària i la vida contemplativa.
Mendicants: completen els vots amb la pobresa corporativa, ja que l'orde tampoc no pot posseir, com a entitat, riqueses. Es dediquen a l'apostolat, la tasca pastoral i d'assistència, deixant la vida contemplativa en un segon pla.
Orde de clergues regulars: formats per clergues, amb l'objectiu de fer apostolat entre els mateixos i assolir la perfecció del ministeri.
A més, es poden considerar com a ordres:

els ordres monàstics de tipus semi eremític: els membres viuen com a eremites, en solitud, la major part del temps i només actuen com a comunitat en alguns moments (oficis comuns, algunes festes, etc.)

els ordres militars: on els membres feien vots religiosos i hi afegien el defensar la fe amb les armes. Són característiques del temps de leso Croades.

martes, 25 de octubre de 2016

11.QUI GOVERNA A L'ESGLÈSIA


El Papa de vima era el cap de l’esglesia i gobernava els estarà pertificils . No disposava de gaire poder militar pero temia molta influencia si consideras que un Rei no es conportav adecuadamente

Resultat d'imatges de PAPA ESGLESIA

10.LES PARTS D'UNA ESGLÈSIA

VOCABULARI
ABSIS: És una construcció adossada a la nau o a les naus
d'una església o temple.
ALTAR: Construcció en forma de taula, situada en el
presbiteri de les esglésies, sobre la qual se celebra la missa o
eucaristia.
AMBÓ: Taula elevada que hi ha en el presbiteri de les
esglésies i que serveix per a llegir textos de la Bíblia.
ARC: Estructura arquitectònica que mitjançant l’ús de peces corbades serveix
per a cobrir un espai.
ARCBOTANT: Element arquitectònic exterior, generalment, d’un edifici gòtic
que té forma de mig arc que transmet part de la força de les voltes sobre un
contrafort adossat al mur d'una nau.
ARQUIVOLTA: Conjunt de motllures esculpides a les
dovelles que formen un arc, seguint-ne la curvatura,
especialment d’una porta o d’una finestra.
BÀCUL: Bastó que porten els bisbes.
BARROC: Estil artístic que hi va haver a Europa entre
finals del segle XVI i principis del XVIII. En
arquitectura, el barroc fa servir molts adornaments,
sovint daurats.
CAMPANAR: Lloc on hi ha les campanes a l’església. Sovint és una torre alta
amb grans obertures perquè es difongui bé el so.
CATEDRAL: Església molt important i sovint molt gran que hi ha a les ciutats
on hi pot viure un bis Jobe. L’església
principal d’un bisbat